sábado, 18 de enero de 2014

Objetivo cumplido...


Amigos, muchos de vosotros hace años que leéis mi blog, recordaréis uno de mis escritos que le puse como título "el 13". Este número tal como os explicaba ha convivido felizmente a lo largo de mi vida.

El trece de julio del 2009 me fijé un reto, un objetivo, ver despertar el año 2013, significaba convivir tres años y medio con la enfermedad, un plazo corto para la mayoría e imprevisible para mí ya que se trataba de superar en más de un año la esperanza de vida que nos otorga Doña Ela.

En este espacio de tiempo, a principios del 2012 tuvimos la grata notícia de que un nuevo nieto estaba en camino.

Mi ilusión siempre fue tener una hija, pero Dios siempre nos regaló varones. A los cuatro meses la ecografía nos informó que por fin venía mi deseada niña.

Con más motivo debía luchar para conseguir mi objetivo.

La niña ya anda, tiene más de un año.

Se ha despedido el 2013, en éste nuevo año quiero fijarme un nuevo objetivo, soy consciente que cada vez los plazós deben ser más cortos. Aunque parezca una quimera me hace ilusión cumplir diez años del brazo de Doña Ela.

Serán dos años y ocho meses de esperanza y con la ayuda de todos estoy convencido que lo conseguiré. Dios lo sabe y no me abandonará.

Me gustan los retos, mientras duran hay vida

Os quiero

E- Es "mi ELA y yo"
L- La que nos ha unido
A- Aunque, ¿hasta cuando?


5 comentarios:

Cristina dijo...

Si senyor! Aquest és el meu padrí!! Acomplint reptes i el que és més important, marcant-te’n de nous.

Fa anys, la mare d’una amiga meva, en saber que estava enamorada d’un noi que no en feia ni cas.. em va dir: “Nena, voler es poder”. Jo, des d’ els meus divuit anyets, me la vaig mirar il•lusionada pel que em deia, però també amb força desconfiança.. Aquell noi i jo portem trenta anys junts des d’aleshores....

Suposo que aquella frase va quedar gravada al meu inconscient i en varies situacions de la meva vida ha anat ressorgint, però sempre amb la seva dualitat d’esperança i alhora incredulitat.

Mes endavant m’ha arribat el mateix missatge per altres vies, quan vaig fer els quaranta, una bona amiga em va regalar “El secret”, un llibre que darrerament ha tingut força anomenada, escrit per Rhonda Byrne, que ens ve a dir el mateix, que si focalitzem tota la nostre força i energia en pensaments positius i en assolir allò que desitgem, podem arribar a crear la nostre realitat i aconseguir així les nostres fites.

Però, llibres i filosofies a banda, és de la teva ma, que estic descobrint la certesa d’aquella frase.

Diuen que només sabem i aprenem allò que vivim i experimentem. En el meu cas, no ho estic experimentant en la meva pròpia pell, però el fet de veure com amb la teva força i empenta vas superant totes les adversitat que la maleïda ELA et va posant davant, em fa creure cada dia més que si, que quan realment volem..., podem.

Només tu ets capaç de fer poesia de la teva adversitat. Ets el millor.

T’estimo!

Cristina

jc dijo...

Avui el Toni ha mort, ens ha deixat amb un forat gran i fred i passarà molt temps fins que vagi tancant-se tal i com cicratitzen les ferides. Els seus anys de malaltia han estat per mi, per nosaltres, un exemple d' integritat, de valentia, de saber estar, de mantenir el tipus… He passat algunes estones de conversa amb ell i la meva cosina Carme, estones grates i ens les que fluien els sentiments i "el bon rotllo", he recuperat amb ells parts de la meva infantesa i adolescència recordant petites anecdotes i moments emotius, també divertits. Me he sentit molt bé amb la seva companyia. Com el trobaré a faltar!. Només podem sentir-nos tristos i a la vegada alegres, he tingut el plaer de conèixer al Toni i compartir amb ell moments de converses que no podré oblidar. La seva dona, la Carme, ha estat també una dona molt i molt valent que l'ha aconpanyat fins el final amb el seu amor i dolçura.

Descansa en pau i , com deien els vells anarquistes, ¡que la tierra te sea leve!

jc dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

No le conocia, solo conocia sus palabras mediante el blog, palabras que llegaban al alma. Mi mas sentido pesame a los suyos, familia, amigos,..., era grande, y se dejaba querer en cada palabra que escribia. Era mi apoyo, y ahora no se donde encontrar esa fortaleza y valentia q el me ofrecia leyendo sus letras. D.E.P . Siempre te recordare. Y a su mujer, esa bellisima persona que supongo que seria la escribia, decirte que aqui en sevilla me tienes, para lo que te haga falta. Se que eres una luchadora nata, y ojala yo pueda tener esa fuerza y dulzura hasta el final. Mil besos y animo. Si quieres te paso mi tlf , mail o lo que haga falta. Solo pidemelo de la manera que sea por aqui, y encantada te lo enviaria. Seguire metiendome en este blog mientras exista.
Rocio JJ

Susana Molina dijo...

Le entrevisté hace mucho tiempo y era muy especial. Me envió algunos mails a lo largo de los años, y estas navidades recibí el último. Imagino que gracias a su gran mujer.
Te contesté Toni, en dos ocasiones, y no sé si me leíste. Acabo de saber que ya no estás entre nosotros. Pero de alguna
manera sí lo estás. Guardo tu mail, para siempre.