sábado, 28 de abril de 2012

La Habitación.........

Como todo los días estoy sentado frente a la ventana, hora tras hora necesito cerrar los hojos y como si entrase en éxtasis veo los rayos del sol y entre ellos aparezco con ocho años de edad, jugando con mis juguetes de antaño. Levanto los ojos y veo colgando del techo una lámpara con cristales que cuelgan de una forma armónica, debajo de ella una mesa circular con siete sillas ocupadas por mis padres, mis abuelos y tres amigos entrañables. Para ellos yo era como un muñeco al cual adoraban. Aún recuerdo sus palabras, sus risas y todas sus muestras de cariño hacia mi.

Todo ello me ha llevado a vivir con una gran felicidad que se impregnó en sus paredes y aún hoy puedo disfrutar de ella.

Los años no perdonan, todos se han ido y tan sólo yo quedo de esta feliz familia. Hoy disfruto de una nueva família, nuevos amigos fruto del paso del tiempo.

Doña Ela se enamoró de mi y no ha parado hasta conquistarme del todo. Cuando yo creía que era imposible encontrar momentos tan felices como los que viví en mi juventud, mi familia, mis amigos, antiguos compañeros del trabajo distanciados a cientos de kilómetros me dan todo su apoyo, sus muestras de cariño, consiguiendo que esta felicidad haya vuelto a mi habitación. Motivo por el cual quiero agradecerles todas estas muestras que me hacen tan feliz.

Mi habitación se contradice con el mundo exterior, lleno de injusticias, estrés y desamor. Cuanta infelicidad existe en este mundo traidor. Me gustaría que cada uno de vosotros crease su propia habitación, la llenáseis con vuestra familia, vuestros amigos y cada uno pusiéseis todo vuestro amor para que sus paredes se impregnen de una gran felicidad.

Ya véis que fácil es, tan solo se trata de una habitación con sus cuatro paredes, su puerta y su ventana, pero en este pequeño espacio se disfruta de un mundo feliz.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

http://www.youtube.com/watch?v=hFZc0mK6yqo&feature=related

DIOS ESTE CONTIGO , TE CONSUELE, TE DE FUERZA Y SI ES VOLUNTAD DE EL , TE SANE ...

Maria Rosa dijo...

Bonitos recuerdos, llegan al corazón, son una inyección de vida, estoy sonriendo porque yo, tambien guardo de esta casa, momentos muy entrañables y ahora mismo me estoy emocionando recordando a personas muy queridas, siento una admiración tremenda de pertenecer a esta familia. Estas "domando" tu enfermedad, es un placer ver con que fuerza y entereza la estas llevando, una vez más las apariencias engañan y una enfermedad tan dura como la maldita ela, que da apariencia de fragilidad saca a la luz, a personas tan maravillosas como TU, que brillan de una manera mágica, tu ejemplo y entereza, hace que mi vida siga teniendo sentido. La ela esta "arpia" no ha podido borrarte esta sonrisa, no ha podido con tu lucha diaria, no solo no ha podido, si no que ha hecho crecer más el amor infinito que hay entre tu y Carmen.
Queremos seguir disfrutando contigo mucho, mucho tiempo.

Gracias, gracias, gracias por seguir adelante.

Un abrazo inmenso para los dos.

Cristina dijo...

Estimat Toni:

Entrar al teu blog, llegir les teves paraules i les teves reflexions, sempre és impregnar-nos d’aire fresc, de lliçons de vida i de saviesa. És entrar a un mon de caliu, pau i serenor, això es el que ens transmets.

Si, perquè en la teva situació, tenir la capacitat de crear i de gaudir de “la teva habitació” implica un força interior inigualable.

Tots els seguidors del teu blog, sempre ho diem: la maleïda ELA potser podrà presumir d’empresonar el teu cos, però el teu esperit, el teu esser, continua sent lliure i va creixent cada dia, sorprenent i embadalint amb la teva força i empenta, a tots els qui t’ estimem – i que per cert, no som pocs, eh...? –

Suposo que els fonaments d’aquesta força, d’aquesta “habitació” de la que gaudeixes, com be dius, han estat una infància feliç, on vas rebre l’equilibri i l’amor que van fonamentar els pilars del Toni que ets ara. Desprès, però, no et traiem mèrit..., està tot el teu treball personal per mantenir-ho i fer-ho créixer.

L’estimació que rebem de petits, és un regal que sens dubte ens alimenta i nodreix per tota la nostra existència. Nosaltres, tenim la sort i el privilegi de pertànyer a una família on aquests valors: l’estimació sincera i de debò, circulen a dojo. Es un autèntic plaer sentir-la i palpar-la: entre tu i la teva Carmen, entre els teus fills i les teves nores, entre els cosins i “cosinetes” i fins i tot ja entre els més petitons, el teu estimat net i la teva futura neta... aquesta nena que tant has desitjat... i que s’ha fet esperar una miqueta..., però que ja veus.... tot arriba!!. Haver nascut dins d’una família amb aquests valors, és un autèntic tresor: la riquesa més valuosa; perquè malauradament..., no és la tònica en el mon que ens envolta, de fet, els “rars” som nosaltres...

Al teu costat, aprendrem a construir també les nostres “habitacions”, els nostres espais de serenor i felicitat, i igual que tu ens convides i ens aculls a la teva, mirarem d’anar - les transmetent a les noves generacions.

Toni, gràcies un cop mes per ser i estar i per regalar-nos tantes sensacions i emocions, sempre positives.

Per tu!! Per la nostra família!! Pels que ja se n’han anat i ens miren somrient des de dalt i pels que estan a punt d’arribar!!!... Perquè ... vinga..., perquè no dir-ho...: SOM COLLONUTS!!!

Petons i abraçades,

La teva fiola